ELS NENS BOMBOLLA D’AVUI EN DIA.
(Sobre l’article de La Vanguardia de Manuel Segura).
La societat de avui ens planteja un dilema educatiu bastant preocupant, nosaltres com a docents tenim la funció d’ensenyar als nens/es nous conceptes i coneixements. Però tan important com aquestos és formar els valors morals dels mateixos i tractar els seus sentiments per a que tot el procés d’aprenentatge aconseguixca ser realmente útil.
En l’entrevista de Manuel Segura veiem la preocupación d’aquest per recuperar i inserir als nens/es marginats, però, són sols els nens/es marginats els que hem d’inserir? La meua opinió és que no. Hi ha molts nens/es als que considerem “normals” als que també hem de tenir en compte ja que la societat i en concret els pares estan pecant de sobreprotegir i fer bulnerables als seus fills.
Entre els docents sempre comentem el canvi que ha sofrit la societat en quesito de 10 anys. Abans els mestres teniem l’autoritat i a la mateixa vegada la responsabilitat de formar als nens en coneixements de diferents matèries i en actituds adequades. En aquell temps es donava per suposat que des de casa es mantenien unes normes i comportaments bàsics per poder desenvolupar-se en societat. Però aquest panorama ha canviat. Ara el Mestre té un repte, i és formar als alumnes quasi en la seua totalitat, tant en conceptes, com en valors, actituds i sentiments correctes.
Durant molt de temps l’escola ha primat l’adquisició de coneixements sobre altres aspectes, però està clar que avui en dia saber conceptes no n’és prou.
Com diu Segura hi ha tres branques dintre de l’ensenyament:
El pensar és fonamental per desenvolupar-se cognitivament i poder obtenir un aprenentatge significatiu, però aquesta part es pot conseguir amb caràcter lúdic.
Els valors morals que s’aprenen en l’escola s’han de treballar més en profunditat ja que en casa molts no els veuran exemplificats ni respectats, per tant, insistir en els valors correctes, acceptats i escaients serà fonamental, sobre tot a través de exemples i casos reals.
Treballar les emocions a l’escola és la tercera branca que Segura proposa i a més de ser de vital importància és molt més complicada de treballar. Els alumnes han de saber diferenciar les emocions i saber canalitzar-les i ser conscient d’elles. Els nens d’avui tenen accés a molta informació, a més de la escaient per la seua edat, i aleshores hem de fer que comprenguen tot aquell munt de sensacions i conceptes que aprenen molt ràpid i que no molts cops saben processar.
El mètode de Kohlberg que mostra els aprenentatges per mitjà de dilemes serà una bona manera de tractar els valors i les emocions a l’escola, basant-se en situacions reals o que es donen a classe.
Estem en una societat que no fomenta els valors socials fonamentals i se basa en la consecució de premis individuals (cadascú se mira lo seu, és a dir som egoístes), la competència és la base de qualsevol objectiu (competim per un treball, amb els jocs etc.) i on impera la llei del mínim esforç (reforçada pels pares amb “pobre nen, quanta feina”) i amb una autocrítica quasi inexistent.
Estem formant a petites màquines egoístes, conformistes i sense consciència social. I pense que no sols l’escola ha de millorar en el tractament de les emocions. Les famílies, haurien de mirar-se al mirall i veure la realitat que han creat, agafar la responsabilitat que els pertany com a pares i no delegar funcions als docents.
Conèixer les emocions i saber treballar-les en tots els àmbits farà que els aprenentatges tant escolars com personals enriquixquen a la persona i l’ajuden a ser millor i més crític.
A l’escola formem als ciutadans del futur,a casa es formen a les persones del futur.
Suprimeix el comentari de: Aprenent de tot, mestre de res
ResponderEliminarContextualitzes la teva reflexió en una experiència escolar i les conclusions extretes sobre com educar les emocions. Completes la descripció amb un vídeo força interessant sobre el treball de les emocions entre iguals.
Tasca molt correcta!