El treball cooperatiu: Llegim en parella

Com vam poder observar en les diferents pràctiques que vam fer al taller de dinàmica de grups, els treball cooperatiu ajuda a la eficiència i a l'adquisició d'un aprenentatge més complet i significatiu.
en aquest cas, al tractar la lectura en parella on un alumne fa de tutor i altre de tutorat sen's desprenen algunes preguntes de si és o no un bon mètode per a treballar a l'aula.
Personalment pense que hi ha molts avantatges d'aquest mètode com:

• Que l'alumne/a és partícep del seu aprenentatge sent el protagonista.
• És una eina motivacional per a molts alumnes que si fan de tutors se senten importants, reforçant el valor de la responsabilitat, ajudant al company/a i alhora reforçant les relacions entre ells. De manera que podem dir que aquest mètode treballa la part social i de valors personals.
• Com a eina de treball aquest mètode ajudarà a l'adquisició d'una major destressa del llenguatge oral en els diferents àmbits ja que l'alumne tutor podrà parlar des del punt de vista de company de classe, amic o tutor.
• Un aspecte important crec que és el treball de l'avaluació. Mitjançant aquest mètode els nens/es es mostres més crítics davant els treball dels companys i enfront el treball d'un mateix perquè del tutor depén una bona tutorització.
• El càrrec de tutor farà que els alumnes adquirixquen una major autonomía.

Tot i que aquest mètode presenta avantatges molt enriquidors pense que és un tipus de treball que no es pot realitzar en totes les aules degut a la diversitat que trobem. Com a inconvenients podria destacar:

• Que aquest mètode requerix la supervisió del mestre/a contínuament ja que no sempre es desenvoluparan les activitats correctament o pot haver-hi conceptes que cap dels dos entenguen.
• Requerix un cert nivell competencial per part del professor tutor que no sempre podem tenir.
• A l'hora que hem assenyalat que el fer de tutor entre dos alumnes pot motivar, també es pot donar la vessant contraria de que a un alumne li sente mal que l'altre el corregixca.

Per acabar dirque aquest mètode el veig escaient per a cicle mitjà a finals i cicle superior on ja s'asegurem d'una certa competència dels nostres alumnes. Pense que hi ha altres mètodes de treball cooperatiu com "El full giratori" o el "Uno para todos" que podriem treballar abans.

TALLER: DIVERSITAT

    EL CAZO DE LORENZO (TALLER DE DIVERSITAT).

Aquesta reflexió la faig des de l'admiració de com un petit conte sense grans gràfics ni gran literatura pot calar tant fondo. Aquest “Cazo de Lorenzo” que vaig conèixer l'any passat em va sorprendre per la seua simplicitat i claredat, encara que la metàfora del “cazo” pot ser curiosa, ben és cert que també fa que els nens i nenes es fixen molt més en la seua càrrega.

Personalment treballaria aquest conte a parti de cicle mitjà, però crec que les seues aplicacions concienciadores fa que siga molt apte per a treballar amb profunditat a cicle superior.

 

El cazo representa la dificultat que es troba aquest nen davant qualsevol cosa que ha de fer i hem de fer saber als alumnes que aquestos nens han de fer un doble esforç, que els hi costa molt coses que ben bé per a ells són relativament fàcils. Per aquest cas plantejaria l'activitat de que durant una estona tots els alumnes es lligasin una mà al darrere i intentaren fer les coses quotidianes sense una mà. Aquest seria per experimentar una dificultad física.

Per a experimentar una dificultacd cognitiva faria l'experiment d'entrar a la classe de música (en el meu cas) i començar a parlar amb termes molt especialitzats i elevats, alguns alumnes de la classe tindran prèviament un paper on posaria que han de fer-se els entesos  per a que els demés veiesin el que és no entendre quasi res del que diu el profe.

Hem de fer que aquestos nens amb qualsevol tipus de dificultat es trobin arropats, que no es vegin sense suport. Hem de potenciar aquelles qualitats que tenen i que els fan ser unes persones úniques, tal vegada ells saben fer coses que els demés no saben. Hem d'evitar que es tanquin en ells mateixa i que acaben sent un moble més de la classe.

Per a experimentar un altre tipus de diversitat que no és física ni cognitiva sinò racial o cultural, proposaria l'activitat de que tots els nens de la classe durant l'hora del pati es posaren un mocador al cap. Quan els demés nens els pregunten ells han de fer com si no saberen res. El fet de portar un mocador al cap i que tots els miren, pot fer que sentin el que senten molts nens i nenes immigrants o socialment diferents. Jo el vaig fer al meu cole i va funcionar bastant bé.

La realitat ens mostra (com vam veure a l'anunci del dentífric negre), que no sols els nens ténen la capacitat de discriminar, sinò que la gran majoria de vegades ve motivat pels adults que són els que fan que el nen/nena vegi les dificultats quan de forma natural pot ser no les haguera vist.

Aquest vídeo que trobareu reflectix molt aquesta idea.

ANUNCI FUNDACIÓ ONCE 

Crec que concienciar als alumnes és clau, i fer amb ells debats seria interessant però crec que hem de introduir en ells la idea de que no tothom som bons en tot, que tal vegada si ens ajudem podem complementar-nos i obtindre uns millors resultats a més de relacionar-nos i passar-ho molt bé.

Aprenem més dels demés que dels llibres, i podem descobrir a persones que ens aporten molt més sent diferents que iguals.