LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

Descripció del cas:

Aquest any a més de donar música, done repàs de català i matemàtiques de sisé. El nen del que vull fer referència em resulta un repte diari, i degut a la seua situació familiar i personal és molt difícil de resoldre. El nen és marroquí té 11 anys i vé d'una família amb escasos recursos. Són una desena de germans dels que ell és el 6é o 5é. La seua família el té desatés, i es passa les hores de horari no escolar vagant pel poble amb nens més grans que es dediquen a robar o fer malifetes.
La situació ha empijorat amb l'arribada d'una nova germana que ha fet que encara passen més d'ell.
El seu comportament es resumix en que no respOn davant una autoritat femenina, a les professores no els fa cas, sols a la seua tutora i de vegades. A l'aula el seu comportament és imprevissible i totalment canviant el que fa que perjudique al grup de treball que ja és per sí poc eficient. M'he trobat davant situacions on comença a insultar amb el seu idioma i a animar als altres companys marroquins del grup a que ho facen.

Autoanàlisi:

• De manera individual vaig pensar que ell havia d'entendre que donava igual si era professor o professora ja que li havia de fer el mateix cas. Ell em deia que a casa li deien que no era el mateix home que dona i no va funcionar la xarrada que li vaig fer.
• Per altra part també vaig pensar en adaptar les feines a un nivell més baix i posar elements motivadors per a ell modificant exercicis de gramàtica i fent-los sopes de lletres, encreuats etc..
• No vaig voler-lo separar del grup i el vaig mantenir assegut amb els demés per a que es sentís un més.
• El reforçava positivament quan feia la feina (ja que es nega constantment a fer-la) i li otorgava reconeixements de la seua feina davant dels altres.
• Vam establir entre tots normes de convivència (per a que veiés que eren tots els que ho feiem).

Aquesta estratègia al començament va sorgir efecte però dies després va tornar a manifestar-se més greument que abans pel que vaig tenir que reunir-me amb la tutora i altres professors que també el tenen.

Contrast:

Vam reflexionar sobre que era un nen que no era gaire marginat per ser marroquí ja que en aquesta escola hi ha nens i nenes de moltes procedències diferents i no ha hagut (llevat d'algun cas aïllat) cap problema racista.

• La seua tutora va parlar amb ell i el va advertir de que si volia anar amb els companys hauria de compòrtar-se bé.
• Ens vam voler posar en contacte amb la família però no va haver-hi solució. No va funcionar les primieres premisses que elaborarem per tant:
• Vam decidir que en l'hora de mates i català anirà amb la seua tutora a fer la feina corresponent al grup i que no podrà participar en cap activitat grupal de l'assignatura.´
• També al ser conscients de la seua situació personal vam veure de fer que es sentís agust a l'aula i que no aumentara el sentiment de deixadesa que té per part de la família.

Redescripció:

• La intenció és que el nen torni al grup quan hagi assimilat els habits i rutines de la feina.
• Com que el tinc a música i castellà (en gran grup) intente que es senti agust i que vegi que tota la classe treballa i participa en les activitats independentment que les mani una dona.
• Insistixc en la igualtat de sexes molt a sovint perque vegi que els seus companys ho tenen molt assimilat.
• M'agradaria que es sentís acollit a l'aula i estimat pels companys per això a música el faig participar i em respon bastant bé.