Tancament del curs

                

 

                         En verdad, si no fuera por la música, habría más razones para volverse loco.

 

                                      Piotr Ilich Tchaikovski (1840-1893) Compositor ruso.

Avaluació del curs

Hola a tots/es. Avui escric la meua darrera entrada del blog d'aquest curs per reflexionar sobre totes aquelles coses que he pogut aprendre en aquestos mesos que he compartit amb tots vosaltres.
Si una cosa he de destacar és que he aprés molt de les vostres valoracions i comentaris. La posada en comú de les idees i les vostres experiències han posat un graó més en la meua carrera com a docent i, a més, valore molt positivament el clima de treball que ha hagut al curs que ha sigut molt agradable i enriquidor.

M'he sentit amb total llibertat per expressar cadascuna de les idees que treballaven i m'ha agradat molt veure més perspectives diferents a la meua que m'han obert la ment.

Sobre el contingut del curs he de destacar que els tallers han sigut molt útils, en especial les aplicacions didáctiques pràctiques que hem extret.
Volia fer especial menció al taller de diversitat del prof. Josep Benach que em va agradar molt i que vaig trobar molt adequat ja que en les escoles que he tingut la oportunitat de treballar cada classe ha sigut un repte en quant a diversitat es tracta i aquest taller ens va ensenyar noves formes (cartulines de presentació, cançons, vídeos de racisme) de tractar tant la diversitat cultural i racial com la física o cognitiva. L'activitat sobre el cazo de Lorenzo n'és una mostra de moltes de les activitats que m'han agradat molt.

També m'agradaria destacar el taller de tutoría on em va encantar el role-playing que vam fer al fer un xicotet teatre sobre com fer les entrevistes amb els pares i com poder tractar amb les famílies i em va semblar molt apropiat.

Al taller de dinàmica de grup s'ens van proposar moltes activitats per tal de poder ajudar-nos en la pràctica com per exemple la de ordenar una llista de objectes segons la necessitat (activitat de la NASA). També el treball cooperatiu m'ha obert una nova visió de com poder treballar a l'aula.

A les sessions de seminari vull destacar el mètode de la pràctica reflexiva que m'ha sorprés per la seua senzillesa i alhora la seua efectivitat, i que a més es pot aplicar en molts contextos i activitats diferents. També la taxonomia de Bloom és essencial saber-la per saber adaptar millor les activitats depenent de la fase en la que es troben els nostres alumnes, ja que a vegades posem activitats que no són adequades sense saber-ho.
El taller d'educació emocional pense que és de vital importància i ens servirà per tenir una altra manera de treballar més efectivament efocada a les emocions del nostres alumnes per a poder comprendre-l's millor.

Podria seguir parlant de moltes experiències més que m'han resultat molt enriquidores, però per últim vull destacar que vosaltres, company i companyes eu fet que aquest curs haja sigut molt enriquidor per a mi. Espere poder tornar a trobar-nos novament en un cole o altre curs per poder seguir aprenent i fer de nosaltres els millors docents que pogam ser.

Elena.

Avaluació curs

Aquí podeu trobar la coavaluació de la meva companya Anna Mondéjar, que ha fet un gran treball al seu Blog. Des d'aquí Felicitats Anna!!!

Coavaluació Blog Anna Mondéjar

LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

Descripció del cas:

Aquest any a més de donar música, done repàs de català i matemàtiques de sisé. El nen del que vull fer referència em resulta un repte diari, i degut a la seua situació familiar i personal és molt difícil de resoldre. El nen és marroquí té 11 anys i vé d'una família amb escasos recursos. Són una desena de germans dels que ell és el 6é o 5é. La seua família el té desatés, i es passa les hores de horari no escolar vagant pel poble amb nens més grans que es dediquen a robar o fer malifetes.
La situació ha empijorat amb l'arribada d'una nova germana que ha fet que encara passen més d'ell.
El seu comportament es resumix en que no respOn davant una autoritat femenina, a les professores no els fa cas, sols a la seua tutora i de vegades. A l'aula el seu comportament és imprevissible i totalment canviant el que fa que perjudique al grup de treball que ja és per sí poc eficient. M'he trobat davant situacions on comença a insultar amb el seu idioma i a animar als altres companys marroquins del grup a que ho facen.

Autoanàlisi:

• De manera individual vaig pensar que ell havia d'entendre que donava igual si era professor o professora ja que li havia de fer el mateix cas. Ell em deia que a casa li deien que no era el mateix home que dona i no va funcionar la xarrada que li vaig fer.
• Per altra part també vaig pensar en adaptar les feines a un nivell més baix i posar elements motivadors per a ell modificant exercicis de gramàtica i fent-los sopes de lletres, encreuats etc..
• No vaig voler-lo separar del grup i el vaig mantenir assegut amb els demés per a que es sentís un més.
• El reforçava positivament quan feia la feina (ja que es nega constantment a fer-la) i li otorgava reconeixements de la seua feina davant dels altres.
• Vam establir entre tots normes de convivència (per a que veiés que eren tots els que ho feiem).

Aquesta estratègia al començament va sorgir efecte però dies després va tornar a manifestar-se més greument que abans pel que vaig tenir que reunir-me amb la tutora i altres professors que també el tenen.

Contrast:

Vam reflexionar sobre que era un nen que no era gaire marginat per ser marroquí ja que en aquesta escola hi ha nens i nenes de moltes procedències diferents i no ha hagut (llevat d'algun cas aïllat) cap problema racista.

• La seua tutora va parlar amb ell i el va advertir de que si volia anar amb els companys hauria de compòrtar-se bé.
• Ens vam voler posar en contacte amb la família però no va haver-hi solució. No va funcionar les primieres premisses que elaborarem per tant:
• Vam decidir que en l'hora de mates i català anirà amb la seua tutora a fer la feina corresponent al grup i que no podrà participar en cap activitat grupal de l'assignatura.´
• També al ser conscients de la seua situació personal vam veure de fer que es sentís agust a l'aula i que no aumentara el sentiment de deixadesa que té per part de la família.

Redescripció:

• La intenció és que el nen torni al grup quan hagi assimilat els habits i rutines de la feina.
• Com que el tinc a música i castellà (en gran grup) intente que es senti agust i que vegi que tota la classe treballa i participa en les activitats independentment que les mani una dona.
• Insistixc en la igualtat de sexes molt a sovint perque vegi que els seus companys ho tenen molt assimilat.
• M'agradaria que es sentís acollit a l'aula i estimat pels companys per això a música el faig participar i em respon bastant bé.

El treball cooperatiu: Llegim en parella

Com vam poder observar en les diferents pràctiques que vam fer al taller de dinàmica de grups, els treball cooperatiu ajuda a la eficiència i a l'adquisició d'un aprenentatge més complet i significatiu.
en aquest cas, al tractar la lectura en parella on un alumne fa de tutor i altre de tutorat sen's desprenen algunes preguntes de si és o no un bon mètode per a treballar a l'aula.
Personalment pense que hi ha molts avantatges d'aquest mètode com:

• Que l'alumne/a és partícep del seu aprenentatge sent el protagonista.
• És una eina motivacional per a molts alumnes que si fan de tutors se senten importants, reforçant el valor de la responsabilitat, ajudant al company/a i alhora reforçant les relacions entre ells. De manera que podem dir que aquest mètode treballa la part social i de valors personals.
• Com a eina de treball aquest mètode ajudarà a l'adquisició d'una major destressa del llenguatge oral en els diferents àmbits ja que l'alumne tutor podrà parlar des del punt de vista de company de classe, amic o tutor.
• Un aspecte important crec que és el treball de l'avaluació. Mitjançant aquest mètode els nens/es es mostres més crítics davant els treball dels companys i enfront el treball d'un mateix perquè del tutor depén una bona tutorització.
• El càrrec de tutor farà que els alumnes adquirixquen una major autonomía.

Tot i que aquest mètode presenta avantatges molt enriquidors pense que és un tipus de treball que no es pot realitzar en totes les aules degut a la diversitat que trobem. Com a inconvenients podria destacar:

• Que aquest mètode requerix la supervisió del mestre/a contínuament ja que no sempre es desenvoluparan les activitats correctament o pot haver-hi conceptes que cap dels dos entenguen.
• Requerix un cert nivell competencial per part del professor tutor que no sempre podem tenir.
• A l'hora que hem assenyalat que el fer de tutor entre dos alumnes pot motivar, també es pot donar la vessant contraria de que a un alumne li sente mal que l'altre el corregixca.

Per acabar dirque aquest mètode el veig escaient per a cicle mitjà a finals i cicle superior on ja s'asegurem d'una certa competència dels nostres alumnes. Pense que hi ha altres mètodes de treball cooperatiu com "El full giratori" o el "Uno para todos" que podriem treballar abans.

TALLER: DIVERSITAT

    EL CAZO DE LORENZO (TALLER DE DIVERSITAT).

Aquesta reflexió la faig des de l'admiració de com un petit conte sense grans gràfics ni gran literatura pot calar tant fondo. Aquest “Cazo de Lorenzo” que vaig conèixer l'any passat em va sorprendre per la seua simplicitat i claredat, encara que la metàfora del “cazo” pot ser curiosa, ben és cert que també fa que els nens i nenes es fixen molt més en la seua càrrega.

Personalment treballaria aquest conte a parti de cicle mitjà, però crec que les seues aplicacions concienciadores fa que siga molt apte per a treballar amb profunditat a cicle superior.

 

El cazo representa la dificultat que es troba aquest nen davant qualsevol cosa que ha de fer i hem de fer saber als alumnes que aquestos nens han de fer un doble esforç, que els hi costa molt coses que ben bé per a ells són relativament fàcils. Per aquest cas plantejaria l'activitat de que durant una estona tots els alumnes es lligasin una mà al darrere i intentaren fer les coses quotidianes sense una mà. Aquest seria per experimentar una dificultad física.

Per a experimentar una dificultacd cognitiva faria l'experiment d'entrar a la classe de música (en el meu cas) i començar a parlar amb termes molt especialitzats i elevats, alguns alumnes de la classe tindran prèviament un paper on posaria que han de fer-se els entesos  per a que els demés veiesin el que és no entendre quasi res del que diu el profe.

Hem de fer que aquestos nens amb qualsevol tipus de dificultat es trobin arropats, que no es vegin sense suport. Hem de potenciar aquelles qualitats que tenen i que els fan ser unes persones úniques, tal vegada ells saben fer coses que els demés no saben. Hem d'evitar que es tanquin en ells mateixa i que acaben sent un moble més de la classe.

Per a experimentar un altre tipus de diversitat que no és física ni cognitiva sinò racial o cultural, proposaria l'activitat de que tots els nens de la classe durant l'hora del pati es posaren un mocador al cap. Quan els demés nens els pregunten ells han de fer com si no saberen res. El fet de portar un mocador al cap i que tots els miren, pot fer que sentin el que senten molts nens i nenes immigrants o socialment diferents. Jo el vaig fer al meu cole i va funcionar bastant bé.

La realitat ens mostra (com vam veure a l'anunci del dentífric negre), que no sols els nens ténen la capacitat de discriminar, sinò que la gran majoria de vegades ve motivat pels adults que són els que fan que el nen/nena vegi les dificultats quan de forma natural pot ser no les haguera vist.

Aquest vídeo que trobareu reflectix molt aquesta idea.

ANUNCI FUNDACIÓ ONCE 

Crec que concienciar als alumnes és clau, i fer amb ells debats seria interessant però crec que hem de introduir en ells la idea de que no tothom som bons en tot, que tal vegada si ens ajudem podem complementar-nos i obtindre uns millors resultats a més de relacionar-nos i passar-ho molt bé.

Aprenem més dels demés que dels llibres, i podem descobrir a persones que ens aporten molt més sent diferents que iguals.



Taller:Tutoria

ELS NENS BOMBOLLA D’AVUI EN DIA.

(Sobre l’article de La Vanguardia de Manuel Segura).

La societat de avui ens planteja un dilema educatiu bastant preocupant, nosaltres com a docents tenim la funció d’ensenyar als nens/es nous conceptes i coneixements. Però tan important com aquestos és formar els valors morals dels mateixos i tractar els seus sentiments per a que tot el procés d’aprenentatge aconseguixca ser realmente útil.

En l’entrevista de Manuel Segura veiem la preocupación d’aquest per recuperar i inserir als nens/es marginats, però, són sols els nens/es marginats els que hem d’inserir? La meua opinió és que no. Hi ha molts nens/es als que considerem “normals” als que també hem de tenir en compte ja que la societat i en concret els pares estan pecant de sobreprotegir i fer bulnerables als seus fills.

Entre els docents sempre comentem el canvi que ha sofrit la societat en quesito de 10 anys. Abans els mestres teniem l’autoritat i a la mateixa vegada la responsabilitat de formar als nens en coneixements de diferents matèries i en actituds adequades. En aquell temps es donava per suposat que des de casa es mantenien unes normes i comportaments bàsics per poder desenvolupar-se en societat. Però aquest panorama ha canviat. Ara el Mestre té un repte, i és formar als alumnes quasi en la seua totalitat, tant en conceptes, com en valors, actituds i sentiments correctes.

Durant molt de temps l’escola ha primat l’adquisició de coneixements sobre altres aspectes, però està clar que avui en dia saber conceptes no n’és prou.

Com diu Segura hi ha tres branques dintre de l’ensenyament:

El pensar és fonamental per desenvolupar-se cognitivament i poder obtenir un aprenentatge significatiu, però aquesta part es pot conseguir amb caràcter lúdic.

Els valors morals que s’aprenen en l’escola s’han de treballar més en profunditat ja que en casa molts no els veuran exemplificats ni respectats, per tant, insistir en els valors correctes, acceptats i escaients serà fonamental, sobre tot a través de exemples i casos reals.

Treballar les emocions a  l’escola és la tercera branca que Segura proposa i a més de ser de vital importància és molt més complicada de treballar. Els alumnes han de saber diferenciar les emocions i saber canalitzar-les i ser conscient d’elles. Els nens d’avui tenen accés a molta informació, a més de la escaient per la seua edat, i aleshores hem de fer que comprenguen tot aquell munt de sensacions i conceptes que aprenen molt ràpid i que no molts cops saben processar.

El mètode de Kohlberg que mostra els aprenentatges per mitjà de dilemes serà una bona manera de tractar els valors i les emocions a l’escola, basant-se en situacions reals o que es donen a classe.

Estem en una societat que no fomenta els valors socials fonamentals i se basa en la consecució de premis individuals (cadascú se mira lo seu, és a dir som egoístes), la competència és la base de qualsevol objectiu (competim per un treball, amb els jocs etc.) i on impera la llei del mínim esforç (reforçada pels pares amb “pobre nen, quanta feina”) i amb una autocrítica quasi inexistent.

Estem formant a petites màquines egoístes, conformistes i sense consciència social. I pense que no sols l’escola ha de millorar en el tractament de les emocions. Les famílies, haurien de mirar-se al mirall i veure la realitat que han creat, agafar la responsabilitat que els pertany com a pares i no delegar funcions als docents.

Conèixer les emocions i saber treballar-les en tots els àmbits farà que els aprenentatges tant escolars com personals enriquixquen a la persona i l’ajuden a ser millor i més crític.

A l’escola formem als ciutadans del futur,a casa es formen a les persones del futur.

Video Manuel Segura sobre Kohlberg

PREVENCIÓ D'INCENDIS I ACTUACIÓ A L'ESCOLA

Després de tractar el tema del Pla d'Emergència del nostre centre al seminari, al següent link podreu trobar la unitat didàctica que he elaborat que tracta sobre com actuar davant un incendi a l'escola, i com poder previndre'ls.

Unitat didàctica sobre els incendis

TASCA CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT

CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT

A continuació disposeu de un enllaç on trobareu els riscos que podria dur el meu treball com a professora de música dins de l’aula: Seguretat i Salut

SEMINARI SEGONA SESSIÓ

1ª PART: SEGURETAT I SALUT LABORAL

1.   TASCA PLA D’EMERGÈNCIA

A la sessió del dimarts 13 de desembre vam tractar el tema dels possibles riscos I danys que podem sofrir al nostre lloc de treball. Per a tal cosa, vam realitzar una pràctica reflexiva:

1. Primer, i per parelles, vam llegir un fragment del text del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya sobre “Seguretat i Salut Laboral” i després la explicàvem a la resta de companys de forma que entre tots vam tindre una idea global del que volia dir-nos el text.
2. Més tard, de forma individual havíem d’omplir una graella anomenada “Pla d’emergència” on cadascú havia de respondre a una sèrie de preguntes sobre el pla de emergència que just abans havíem llegit.
3. Després de respondre de forma individual, ens agrupàvem de 5 en 5 i anàvem complementant les nostres respostes anteriors amb les aportacions dels demés membres del grup, emplenant les respostes que no hi sabíem o les diferents respostes que ens havíem proporcionat.
4. A continuació havíem de comparar les nostres contestacions amb el pla de seguritat i emergència del centre docent de cadascú i apuntar els trets normatius que ens faltaven.
5. Per últim feiem una reelaboració amb tot el material que havíem trobat.

Aquesta activitat l’hem realitzat segons el mètode de la pràctica reflexiva, amb aquest tipus de pràctica es fomenta l’aprenentatge significatiu i fa que el resultat final siga més enriquidor per les aportacions comuns, aquesta pràctica consta de 3 parts:

1. Autoanàlisi (Reflexió individual).
2. Contrast (En petit grup posem en comú).
3. Reelaboració (Amb tot el que tenim, refem la feina).

La meua graella del Pla d’Emergència la podreu veure en aquest link: Graella